Gonçal de Reparaz i Rodríguez-Báez
.jpg)  | |
| Nom original | (es) Gonzalo de Reparaz Rodríguez |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 20 febrer 1860 Porto (Portugal) |
| Mort | 20 juny 1939 (79 anys) Ciutat de Mèxic |
| Activitat | |
| Ocupació | escriptor, geògraf, periodista, diplomàtic |
| Família | |
| Fills | Gonçal de Reparaz i Ruiz |
Signatura  | |
Gonçal de Reparaz i Rodríguez-Báez (castellà: Gonzalo de Reparaz Rodríguez) (Porto, 20 de febrer de 1860 - Ciutat de Mèxic, 20 de juny de 1939) va ser un periodista, escriptor, geògraf i diplomàtic[1] portuguès i espanyol.
Va ser redactor de publicacions periòdiques madrilenyes com El Dia, La Justícia, Herald de Madrid, El Resum, La Il·lustració Espanyola i Americana i L'Època, a més de corresponsal del Diari de Barcelona a París i col·laborador de la Revista de Navegació i Comerç (1894), La Vida Marítima (1904), El Globo (1903) o Diari Universal (1903), entre d'altres. Casat amb la Carmen Ruiz el 1898, va ser pare del geògraf Gonçal de Reparaz i Ruiz, nascut al 1901,[5] any en què el Gonzalo Reparaz pare va ser nomenat cavaller de la Legió d'Honor.
Comissionat especial del Govern espanyol al Marroc entre 1908 i 1911,[2] al llarg de la guerra civil espanyola va ser empresonat pels republicans.[3] Autor d'obres com España en África y otros estudios de política colonial (1891), prologat per Segismundo Moret,[4] La guerra de Cuba: estudio militar (1895)[5] o Política de España en África (1907),[6] entre d'altres. Iberista i africanista,[7] al llarg de la seva vida va experimentar una notable evolució ideològica, acabant al final de la seva vida a posicions pròximes a l'anarquisme. Al 1939 el seu arxiu familiar va ser requisat del seu domicili de Madrid per part de la Delegación del Estado para la Recuperación de Documentos (DERD) creada al 1938 i amb seu a Salamanca.[8]
Va morir a Mèxic a l'any 1939.[9]
Obres
[modifica]- Reparaz, Gonzalo de. España en África y otros estudios de política colonial. [prólogo de Segismundo Moret]. Madrid: Sáenz de Jubera hermanos, 1891.
- Reparaz, Gonzalo de. La guerra de Cuba: estudio militar. Madrid: La España Editorial, 1896.
Referències
[modifica]- ↑ Pich Mitjana, Josep «La quadratura del círculo. Gonzalo de Reparaz Rodríguez-Báez (Oporto, 1860-Mèxico, 1939) y su defensa del imperialismo español». Illes i imperis, 2015.
- ↑ Soriano Jiménez, 1999, p. 215-216.
- ↑ Soriano Jiménez, 1999, p. 219.
- ↑ Pich Mitjana, Pastrana Piñero & Contreras Ruiz 2015, p. 164 ; Reparaz 1891.
- ↑ Pich Mitjana, Pastrana Piñero & Contreras Ruiz 2015, p. 165 ; Reparaz 1896.
- ↑ Pich Mitjana, Pastrana Piñero i Contreras Ruiz, 2015, p. 170.
- ↑ Pich Mitjana, Pastrana Piñero i Contreras Ruiz, 2015, p. 160-163.
- ↑ «El Supremo ordena la devolución a la familia Reparaz de los archivos de su abuelo, requisados el 1939». Público, 04-03-2016.
- ↑ Soriano Jiménez, 1999, p. 212.
Bibliografia
[modifica]- Ossorio y Bernard, Manuel. «Reparaz (Gonzalo)». A: Ensayo de un catálogo de periodistas españoles del siglo XIX. Madrid: Imprenta y litografía de J. Palacios, 1903.
- «La cuadratura del círculo. Gonzalo de Reparaz Rodríguez-Báez (Oporto, 1860-México, 1939) y su defensa del imperialismo español». Illes i imperis. Grup de Recerca en Imperis, Metròpolis i Societats Extraeuropees, 17, 2015, pàg. 159-184. ISSN: 2385-4219.
- Soriano Jiménez, Ignacio Clemente «El archivo de Gonzalo de Reparaz». Documents d'anàlisi geogràfica. Universitat Autònoma de Barcelona-Universitat de Girona, 34, 1999, pàg. 211-227. ISSN: 0212-1573.